Durant els 15 anys que va estar dirigida per Enric Granados, l’Acadèmia va formar tota una generació de grans músics que es van destacar tant a nivell nacional com internacional: Robert Gerhard, Alexandre Vilalta, Frederic Longàs, Conxita Badia, entre d’altres. A més, va constituir un centre d’activitat cultural molt important en la ciutat de Barcelona pels concerts que oferia, en els quals s’estrenaven moltes de les obres del mateix Granados i d’altres compositors de l’època amb qui compartia una gran amistat.
Els documents que formen aquest fons completen els altres arxius documentals sobre la figura de Granados que es troben en d’altres institucions (Museu de la Música de Barcelona ), especialment a través de programes de concerts, d’algunes cartes, de fotografies i de manuscrits originals diversos com els “Requiebros” o “l’Intermezzo” de les Goyescas. També han quedat documents testimonials de la seva vessant pedagògica, amb manuscrits de conferències que donava sobre la sonoritat i la utilització del mecanisme del pedal, sobre el qual es basava el seu mètode d’ensenyament, pioner a Espanya.
Durant el període de la direcció de Frank Marshall, hi ha molts documents que vinculen la figura d’aquest mestre amb nombroses personalitats del món musical i cultural del nostre país i de l’estranger. Correspondència amb Manuel de Falla, Joaquín Turina, Emil von Sauer, Rodrigo, Casals, Millet, Rubinstein, Mompou, Cortot, i molts d’altres, que converteixen aquest fons en un mosaic riquíssim d’informació de tota una època. També hi trobem una gran quantitat de programes de concerts, molts d’ells vinculats amb l’Associació de Cultura Musical de la qual Marshall n’era el president a Barcelona; i recull de premsa molt exhaustiva de tota l’activitat musical d’aquest segle a través d’una llarga llista de noms especialment relacionats amb el món del piano, però també d’altres àmbits interpretatius com Victòria de Los Angeles o el conjunt Ars Musicae. Al seu costat, la seva esposa Teresa Cabarrús, promotora de moltes iniciatives culturals sorgides a través de l’Acadèmia com els recitals de poesia o el teatre de cambra que completaven la vida cultural de l’Acadèmia. També hi trobem un nombre important de manuscrits originals com la Sinfonía Sevillana de Joaquín Turina, o algunes cançons de Mompou, una cadenza de Malats o la Suite Catalonia del mateix Marshall.
Frank Marshall ha passat a la història com a deixeble de Granados i reconegut pianista, però sobretot com a gran pedagog, continuador del mètode d’ensenyament del seu mestre i descobridor de grans talents musicals: com els germans Carlos i Giocasta Corma, Mercè Roldós, Rosa Sabater, Maria Vilardell, Albert Attenelle, Rosa M. Kucharsky, Carlota Garriga, entre molts d’altres i molt especialment Alícia de Larrocha, que ha estat la intèrpret més reconeguda a tots nivells sorgida en aquesta Acadèmia.
